REPORTATGE: CATÀSTROFE AL JAPÓ
PRESENTACIÓ DONES CIENTÍFIQUES
INTRODUCCIÓ:
Ací li presentem tota la informació que necessita saber sobre una de les ciutats més importants d’Europa: Atenes. Atenes, capital de Grècia disposa de moltes coses; entre elles destaquem les següents virtuts:
- Events culturals
- La seua història
- Monuments més importants i els més destacats
- Els principals museus
- El tipus de menjar
Esperem que disfrute d’aquesta guia i el seu viatge cap a aquesta ciutat.
EVENTS CULTURALS D’ ATENES:
Els events culturals que podem presenciar, en aquesta ciutat, Atenes, són els següents:
Era més petit, tenia una capacitat en les seves grades per a cinc mil espectadors i la població de la ciutat ascendia a uns 290.000 habitants. L'escenari era de marbre blanc i cipolin (un tipus de marbre) i tenia una longitud de 35 metres. Es poden donar diferents espectacles: tragèdies, òperes i espectacles de ball.
Es celebra cada any de maig a setembre. Aquest festival li ha forjat una reputació a nivell internacional. Entre els esdeveniments més destacats celebrats destaquen; el certamen Miss Univers 1973, el Yanni Live at the Acropolis de Yanni el 1993 i l'actuació de Nana Mouskouri el 1984 després de 20 anys d'absència del seu país.
El Teatre està conservat a la perfecció, fins al punt que avui en dia es continua fent servir per a representacions teatrals i concerts. A part del santuari i el teatre, es conserven les ruïnes de temples dedicats a Artemisa i Afrodita, i es pot visitar un museu amb escultures. Té molta acústica.
HISTÒRIA D’ATENES
Aquella ciutat, Atenes, capital de la província de Àtica i de tota Grècia, és una ciutat amb molts anys d'història i de vida. Voltant de l'any 4000 a. C. a la màgica ciutat d'Atenes es va desenvolupar la fecunda civilització dels pelasgos, o sia, els seus primers habitants. Dos mil anys abans de Crist, els pelasgos van lliurar el relleu als Helenos, és a dir, als Jonios-Atenesos, els que van portar la ciutat als triomfs de la seva època daurada. En l'Atenes prehistòrica, la història es barreja amb la mitologia, donant lloc a mites i faules entranyables. Els Déus: Posidó i Atenea, en el seu intent de competir pel domini de la ciutat, cal anyadir que decideixen oferir cadascun un regal als seus habitants. El Déu ofereix l'aigua i la deessa l'olivera. Els habitants escullen el regal de l'Atenea, prenent des de llavors el nom de «atenesos». Cécrope, el fundador d'Atenes, Erecteo, Egeu, Teseu i Codro van ser els reis més famosos durant l'època micènica. Segons la tradició, després de la mort del rei Codro a les mans dels doris (c. 1100 abans de Crist), finalitza la monarquia i comença l'oligarquia, que durarà fins a mitjan segle XI aC. Durant els anys de la tirania de Pisístrat (2a meitat del segle VI aC) hi va haver també moments de glòria.
El comerç i l'artesania van florir, es van fundar colònies i va començar l'explotació de les mines de plata de Lavrion. Els tirans van afavorir les lletres i les arts. Es va inaugurar la primera biblioteca pública del món i es va embellir la ciutat amb temples, edificis, fonts i boscos. L'arquitectura i la plàstica assumeixen el sentiment del monumental i caminen fermament cap a la perfecció clàssica. La ceràmica va seguir una encertada evolució, passant de l'estil de figures negres (630 aC) fins els èxits de l'estil de figures vermelles (525 aC) Cap a mitjans del segle VI aC, Atenes va quedar consagrada com el principal centre productor de ceràmica a la Mediterrània. El remolí del progrés arrossegar també al règim tirànic.
En el 513 a. C., Harmodio i Aristogitón van donar mort al tirà Hiparc, sent venerats des de llavors com herois nacionals. Entre el 508 i el 507 aC, Clístenes va establir a Atenes les bases del règim democràtic i va assegurar als ciutadans llibertat, igualtat de drets i igualtat davant les lleis.
A principis del segle V aC, durant les invasions perses, els atenesos van guanyar un merescut prestigi com a defensors de l'hélade. Sota el mandat de Pèricles (450-429 aC), Atenes va arribar a seu màxim apogeu.
Els grans èxits del Segle d'Or de Pèricles es fan visibles en els monuments immortals de l'Acròpolis. Al segle IV aC, després de la catastròfica batalla del Peloponès, Atenes i la Democràcia intenten reconstruir-se. La ciutat d'Atenes es converteix en el bressol de la filosofia i la retòrica, consolidant-se com centre cultural del món antic. En el 323 a.C. tenen lloc dos fets històrics tràgics per l'helenisme: la mort d'Alexandre el Gran als 33 anys i la caiguda de la democràcia d'Atenes que canvien el rumb de la història grega.
Des de llavors, Atenes experimenta una progressiva decadència política, encara que es manté com a centre cultural del món antic fins al 529 de la nostra era, quan un edicte de l'emperador Justinià posa fi a les escoles filosòfiques d'Atenes i obliga a tots els atenesos i grecs a convertir- al cristianisme en un termini de tres mesos. Des el 529 fins a 1834, Atenes es va mantenir com una petita ciutat pocs habitants, devastada totalment durant la guerra de la Independència (1826-1827). Des de mitjans del segon segle aC, Atenes, igual que tota Grècia, va romandre sota la dominació romana. Pràcticament des de llavors, i durant gairebé dos mil anys, se succeeixen a Grècia les invasions estrangeres, és a dir, romans, hèruls, gots, croats francesos, almogàvers, florentins, venecians i turcs la van saquejar i la van conquistar fins a la fundació de la Grècia independent a l’any 1830.
Atenes va ser anomenada capital del país, Grècia. La ciutat tantes vegades destruïda reneix de la mà dels millors arquitectes d'Europa del segle XIX, que confereixen a la capital un aura neoclàssica màgica. Entre els anys 50 i 60 del segle XX, l'aspecte d'Atenes canvia de forma dràstica. La població es duplica, ja que la gent que viu al camp abandona les seves terres després de la Segona Guerra Mundial per traslladar-se a la capital a la recerca de treball i d'una vida millor.
La necessitat d'albergar a tants nouvinguts motiva la destrucció de bellíssims edificis neoclàssics, substituïts per edificis d'apartaments de línies geomètriques severes que canvien el panorama àtic. La moda entre els propietaris de petites o grans viles era ,llavors, destruir per construir blocs de pisos, ocupant ells mateixos un o més apartaments a l'immoble. Així es va convertir Atenes en una immensa metròpolis de més de 4 milions d'habitants. Després dels errors d'aquells anys, es va emprendre un procés de revaloració de la ciutat, en altres paraules, restaurant i rehabilitant monuments i edificis, peatonalitzat carrers, creant nous espais verds.
MONUMENTS D’ATENES:
A aquesta ciutat, Atenes, té els següents monuments:
Va ser una part essencial de la constitució dels antics estats grecs. Les primeres àgores les van convocar els reis o els caps més distingits. En altres paraules, els grecs creaven les àgores de forma quadrada, amb pòrtics, columnates i galeries per passejar-hi.
MUSEUS
Museu d’art ciclàdic:
Museu bizantí
Museu històric nacional
Pinacoteca Nacional
Museu Binari
A mitja distancia entre les places de Sintagma y Kolonaki, unes de les ciutats més importants de Grècia. Fons procedents de donacions peculiars. Col·lecció de valuosos objectes (des de l’any 3.000 aC, fins l’actualitat). Obert dijous de 9 a 24h; diumenges de 9 a 15 h i a més dies de 9 a 17h. Tancat els dimarts.
Museu Numismàtic
Museu Arqueològic d’Atenes:
TIPUS DE MENJAR
Menjar:
En els restaurants, el menjar es prepara de una manera molt simple i atractiva i està elaborada amb matèries primes de una calidat excel·lent; el principal ingredient és l’oli d’oliva. Les carns i els peixos a la parrilla són també populars.
Els plats més populars com els Dolmades (estofat amb fulles de vinya), Moussa (berenetes amb carn de corder, canela, vi roij,i oli d’oliva), els Kebaps i Avgolemono (pollastre amb arròs, ous i suc de llima) es troben en totes parts.
La Taramasalata (salsa feta a base d’ous de pescat, pa i oli, cebes, sucs de llima) i una gran varietat de plats a base de mariscos, especialment els calamars (Kalamari) o polps de carn molt picants o Tzatziki (una salsa feta a base de iogurt, oli d’oliva, all, pepins,i eneldo). La Marída, cal insistir, que està fet amb diferents tipus de pescat fregit que en ocasions s’acompanyen de gambes i calamars.
La Moussaka és un dels plats més populars de la cuina grega. Sens dupte, existeixen varies versions de aquesta recepta, el més comú és el que s’elabora amb carn picada, sense beca mel, formatge gratinat i berenjena, tot aquell acompanyat d’un bon oli. Les berenjenes també estan presents en la majoria dels menús, per exemple, la Melitzanosalata, una saborosa i original crema de berenjenes ahumades.
Les amanides són excel·lents i per el general porten fet que és un formatge de llet d’ovella, pepins, aceitunes i tomaques. Les amanides més famoses és la Horiatiki Salata, elaborada amb tomaca, piment, pepins, ceba, aceitunes i per suposat oli. Per a completar-les s’empra Formatge Feta, un dels formatges grecs més populars i consumits. Les Kolokithakia (petits cala bacins amb oli d’oliva i all). En particular, les aceitunes greges són excel·lents.
Els postres típics són Baklavas (una pasta feta a base de hojaldre amb mel, vainilla i almendres) o els Loukoumades (bells de hexandre fets a base de mel)
Begudes:
Una de les begudes més famoses és Retsina fet a base de pinyons de els pins, és a dir, vi aromatitzat amb resina de pi.
L’ouzo, què és una beguda anisada que es enturbia al anyadir un poc d’aigua (molt similar al anís espanyol). Està fet a base de raïm destil·lades i es aromatiza amb hinoll o avellanes. Ideal com aperitiu.
El cafè grec, per l’influencia turca, es serveix molt fort i azucarat.
La cervesa es de tipo Plisner.
També cal destacar el Tsipuro, que és licor fet a base de pell de raïm premsat, amb un sabor intens. Conegut com Raki o Tsikouda.
______________________________________________
NARRACIÓ:
NARRACIÓ:
Aquella nit hem vaig despertar sobresaltat per un somni. En eixe somni apareixia la meua estimada, anomenada Angèlica que uns dels goril·les de muntanya la estaven cuidant com si alguna cosa passaria en eixe moment. Vaig observar impotent com el goril·la la tenia en els seus braços dormida. Hem vaig encendre la llum i tot havia passat.
En l’Àfrica era molt fàcil veure’ls però avui en dia havien molt pocs. Els caçadors creuen que algunes parts del seu cos són màgiques, que donen energia i s’ingereixen després un ritual màgic i ,a més, els turistes paguen be pels seus cranis com a petjapapers o trofeus de col·leccionistes privats. Açò era una aberració. Aquest goril·les viuen en els volcans de Virunga.
Quan es va fer de bon matí hem van llogar una expedició de els goril·les, vaig assentir. L’expedició tractava entre conduir un Jeep entre Zaire i Rwanda. Els turistes eren de diferents països. Pep era de Espanya, Buckingham era de Anglaterra, Kate de França i Gualteri era d’Itàlia. La finalitat de l’expedició era conèixer més a fons i analitzar els goril·les dels volcans de Virunga, també anomenats, goril·les de muntanya. L’expedició estava planificada per a l’endemà.
Al dia següent vaig conèixer a aquestes persones. Parlaven amb dificultat, ja que eren del estranger, però els entenia. En general eren molt simpàtics. A les dotze del migdia vam agafar el Jeep i vam anar cap a la muntanya. Quan estàvem en el cotxe Gualteri va preguntar:
- Hi han molts goril·les per aquesta zona?
- Hi havia, -vaig respondre- fins que les persones van caçar molts i ara per ara podem mencionar que hi han dos-cents noranta-quatre en tot el mon, i sols estan ací.
- Com són físicament? És a dir de què es diferencien d’altres goril·les? - preguntà Kate
- Tenen pelatge abundant i fosc, pell negra, coll curt, pit molt ample, braços més llargs a diferencia de les cames, amb cresta sagital molt marcada i sobresurt del crani, els seus nassos són plans, les orelles xicotetes i les celles marcades per una vissera òssia i prominent. –Vaig contestar-
- Com és la seua alimentació? –preguntà Buckingham-
- La seua dieta es basa en vegetals. Solen menjar i fer tarees en manada.
Els turistes estaven anotant allò que deia i quan ens estàvem apropant al lloc, vam veure un goril·la de muntanya. Tots els turistes es van quedar bocabadats. Allò era una preciositat. Van fer-li fotografies i el goril·la estava observant-nos. Es va apropar cada vegada més a on estava el Jeep i nosaltres. Estàvem molt nerviosos ja que no sabíem que se li podia ocórrer a aquell animal. Quan ja va vindre el goril·la es va posar molt content, ja que estava sol i ell el que volia era companyia. Els turistes estaven estranyats. Aquell goril·la era molt simpàtic i a més era molt tranquil. Pareixia com una persona.
Aleshores es quan Pep va dir:
- Meravellós! Aquets animalets és mereixen molt més. Tenen dret a viure. I els caçadors no tenen que matar-los així com així.
Aleshores des d’aquell moment els turistes no volien veure més goril·les. El que sincerament volien era que l’Estat establera una llei per als goril·les. “Prohibit caçar més goril·les”. Resulta, que aquells turistes eren els científics més famosos de tota Europa i volien estudiar la evolució dels goril·les i la seua manera de ser sense caçar, sinó d’una altra manera: Observant, disfrutant dels animals, sense que ells es veuen perjudicats.
Javi Gombao®
______________________________________________
CARTA INFORMAL
Alacant, 18 de gener de 2011
Estimat William,
Com estàs? Jo, estic molt content . He pensat en viatjar a Londres aquestes vacances de primavera, i per tant, estic començant a fer-me les maletes de viatge.
T’escric aquesta carta per a preguntar-te una sèrie de dubtes que tinc sobre aquesta ciutat perquè m’ interessaria conèixer-la a fons abans d’anar-hi. Ací en Espanya s’utilitza l’euro com a forma de pagament. En Londres l’euro no s’utilitza , per això no em queda massa clar el sistema decimal britànic. Aleshores que faig? M’emporto diners? Els deixe?
Un altre dubte que tinc , és el tema del menjar. Tu ja saps que jo sóc molt delicat alhora de menjar i per això em preocupa
També volia saber si hi ha més formes de gaudir de Londres a part de passejar, viatges en autobús per les ciutats...
I per últim m’interessaria saber si hi han pubs, ja que ací en Alacant, no m’agraden molt ja que no es menja molt be i a més no hi ha cap mena de diversió.
Bé, possiblement hauràs observat que tinc moltes qüestions sobre Londres. I voldria que em responguessis el més prompte possible al que te plantejat. Fins l’altra!
Javi Gombao®
____________________________________________________________________________________________
CARTA FORMAL
Londres, 11 de febrer de 2011
Distingit Sr Javi,
Estic en perfectes condicions. L’anterior dia vaig rebre la seua carta preguntant-me algunes qüestions sobre Londres. Abans de fer les seues maletes té que tindre en compte les següents contestacions.
La nostra moneda de pagament és la lliura esterlina (£) que equival a cent penics. És clar, que existeixen bitllets dels següents valors: £50, £20, £10, £5 i £1. A banda les monedes que tenim són d’£1, 50p, 20p, 10p, 5p, 2p, 1p i 1/2p. També ha de tindre en compte que potser circulen monedes anteriors als de sistema decimal. I per acabar, les targetes de crèdit són vàlides.
Les “Steak House” li poden donar àpats a base de carn a preus generalment barats. També hi han buffets estil selfservice on hi ha un menjar deliciós. Alguns d’aquest buffets són: City Yatch, London Wall, Cumberland Hotel, Marble Arch i el Strand Palace Hotel. Per obtindré més informació miri el Turisme Britànic. Aquest ofereixen tota classe de menús a bons preus i els millors plats de la capital.
Existeix un vaixell on vostè pot veure Londres al llarg del riu Tamesis. Pot anar a diferents llocs com per exemple a Charing Cross Pier a Greenwich o Westminster Pier a Kew... Altres atraccions al Tamesis són: HMS Belfast, Tower Bridge, i la Thames Barrier. El viatge li pot llevar fins a museus. A més, amb Londres té l’oportunitat de viatjar en barques que arriben a zoològics.
Clar que hi han pubs! Pot conèixer gent, estar a gust, i amb ambient agradable. Es pot dinar al migdia per 3£. Alguns, tenen atracció de l’entreteniment, disc pubs, amb música de jazz i al estil “Cockney”
Agraïsc per endavant el seu interès per aquesta ciutat, i espere que li hagen sigut d’utilitat per al seu viatge, que ben segur, seran molt agradables. Atentament.
William Strand
ENTREVISTA AMB PICASSO:
 |
| Pablo Ruiz i Picasso |
Hui tenim el gust d’escoltar un dels pintors més coneguts del món. Pablo Ruiz Picasso. Pintor destacat del segle XX. A partir de les seues obres la pintura va començar a anar més enllà de la manera de representació de la realitat. Destaca també per les seues etapes més importants de la seua pintura:
Etapa blava
Etapa rosa
Etapa cubista
Etapa expressionista
Bon matí Sr Picasso. És tot un plaer que estes ací amb nosaltres al nostre programa “Entrevistes amb pintors”, per l’ocasió que ens dóna per a poder donar-nos més informació sobre els seus quadres, les seues etapes més importants o el seu estil de pintura.
P: Com i quan es va despertar la seua idea sobre fer-ne quadres?
R: El primer que vull dir és felicitar-vos per aquest programa i per la seua intervenció tan agradable amb mi, i bon dia als oients d’aquesta emissora Va ser del meu pare quan jo era petit, ell era pintor i mestre a l’escola de Màlaga i jo volia fer el mateix que ell.
P: En quins països va alternar la seua residència?
R: En Espanya i França, concretament a Màlaga, Madrid, Barcelona i París.
P: Per a dibuixar quadres cal seguir uns processos. Quins són?
R: Bé doncs, es tenen en compte cinc normes que si no les tenim en compte, és pràcticament impossible fer-ne quadres:
1r: Enquadrament: després d’observar el model es selecciona allò més significatiu
2n: Encaix: es tracta de simplificar la complexitat de les formes creant similtuds amb formes geomètriques.
3r: Esquema: després es simplica amb els trets més importants
4t: Apunt: són dibuixos ràpids en els que hi ha problemes bàsics d’espai i volum
5è: Esbós: és l’estudi de diferents possibilitats expressives a l’obra
P: Sr Picasso, en que consisteix el cubisme? Té quadres que tinguen aquest estil?
R: El cubisme trenca l’idea de veure reflectida en un quadre la realitat des d’un punt de vista. És molt important aconseguir que hi haja equilibri a l’obra. Un exemple és Les senyoretes d’Avinyó
P: En quines etapes de la teua vida van ser més importants per a vosté? Per què?
R: Entre les dècades de 1930 i 1940, perquè en aquells anys vaig començar a fer escola amb el cubisme, apart vaig pintar el “ El retrato de Dora Mar i el “Guernica”.
P: Perquè va fer la Guernica? Per què porta colors negres i blancs? Que simbolitza?
R: Va ser un encarreg del govern Espanyol, representen els horrors de la guerra.
P: En què es caracteritza l’etapa expressionista?
R: Aplica una part de les idees cubistes a una forma de pintar més agressiva i simbolica
P: Hi ha alguna obra seua que estudies altes quadres? De quin artista és? Amb que hi jugues?
R: L’estudi per a las Meninas, en aquesta obra jugue amb l’espai i el color. És figurativa ja que reconeixen formes del quadre. L’obra l’he estudiada de Velazquez.
Bé doncs moltes gràcies per la seva col•laboració en aquesta entrevista, que ens ha mostrat, Sr Picasso.
És el fi del programa, gràcies oients per escoltar aquesta entrevista tant interessant. Adèu!
És el fi del programa, gràcies oients per escoltar aquesta entrevista tant interessant. Adèu!
Javi Gombao®, Jorge Garrido, Enric Bernabèu
.png "English"){kind=small}
