LES 4 CRÒNIQUES:
La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic.
Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.
Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.
Una característica de les cròniques és que els autors van viure directament molts dels fets que narren. També és característic el to heroic i el sentiment patriòtic.
Les quatre grans cròniques són:
- La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets.
- La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats .
- La Crònica de Ramon Muntaner. Va ser redactada entre el 1325 i el 1328. És la més llarga de la literatura valenciana i se centra en el regnat de Jaume II el Just, que va regnar entre el 1291 i el 1327, pero també es refereix a períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques anteriors. Ramon Muntaner va ser un militar, un diplomatic i l’home de confiança dels reis del Casal de Barcelona. Va participar en la companyia catalana d’orient, comandada per Roger de Flor. L’obra és didàctica, escrita per a què futurs gobernants que es trobin en situacions similars sapiguin el que faria un bon monarca. L'exaltació patriotica i religiosa i la fidelitat incondicional al Casal de Barcelona impregnen l’obra de cap a peus. L’estil és directe, amb refranys i girs populars; l’obra va ser escrita per ser llegida en veu alta.
La Crònica de Pere el Cerimoniós. Redactada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.
Aquests textos comparteixen unes característiques comunes:
- Narren fets contemporanis –o immediatament anteriors- a l’autor. Així s’aconsegueix donar una sensació de veracitat i de rigor.
- La figura central és el monarca o la dinastia regnant. Presenten els millors reis que pugui desitjar cap país del món. Així, doncs, esdevenen també model per a futurs reis i prínceps.
- Mostren una visió dels fets basada en la providència d’un Déu que ajuda els reis d’Aragó perquè defensen la seva causa.
- Exalten el patriotisme i l’esperit nacional lligats a la dinastia.
____________________________________________________________________________
ENRIC VALOR:
ENRIC VALOR:
Enric Valor nasqué l'any 1911 al si d'una família acomodada rural de Castalla Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, És a Alacant on Enric Valor comenta la seua tasca com periodista i escriptor. Als 19 anys, entra en la redacció de El tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia,
Desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar una agrupació, de caràcter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, La guerra el vca truncar. També col·laborà en: "La República de les Lletres", "El Camí", "El País Valencià".
Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística i
D'aquesta tasca es va assabentar el règim de Franco que empresonà Valor per motius polítics. Només eixit de la presó i, en les seues paraules "sense haver après la lliçó", s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra. Aquesta revista. Pocs anys després tornaria amb ‘'Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caire nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica,
Després de la mort de Franco, Enric Valor pugué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims, fins i tot es promogué com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu de la Comunitat Valenciana
_____________________________________________________________________________-Després de tornar de Sicilia com un cavaller l'anomenaràn Falconer Major de Caça del Senyor Rei.
-Ausiàs dirigeix l'ensigistrament del animals i envià els animals que li demanen,
-Combina l'experiència italiana, literatura i un cert prestigi amatori
-Va deixar l'ensigistrament de falcons i comença una nova vida.
-És ara un senyor rural què es fa ric del sucre, i el canyamel.
-Es dedicà a suministrar el seu patrimoni feudal i augmentar-lo
-Actualment s'en recorda a Ausiàs March fent una sèrie de balls. Té lloc al 25 d'abril.
-Escrivia poemes amb cor femení
-Escriu per ensenyar a estimar o amar
-El valencià l'utilitzava per escriure els seus poemes
_____________________________________________________________________________TIRANT LO BLANCH
Tirant lo Blanch és la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. Suposa l'abandó gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com un llibre de cavalleries convencional.
Més importants que les escenes de batalles i de festes, són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal i com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què els homes són capaços. Aquestes escenes vénen recolzades en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i per l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. La narració en tercera persona diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat, i la naturalitat.
.png "English"){kind=small}
